A la indústria paperera, la morfologia de la fibra és un dels factors clau que determinen les propietats de la pasta i la qualitat final del paper. La morfologia de la fibra engloba la longitud mitjana de les fibres, la relació entre el gruix de la paret cel·lular de la fibra i el diàmetre de la cèl·lula (anomenada relació paret a cavitat) i la quantitat d'heteròcits no fibrosos i feixos de fibres a la polpa. Aquests factors interactuen entre ells i afecten conjuntament la força d'unió de la polpa, l'eficiència de la deshidratació, el rendiment de còpia, així com la força, la duresa i la qualitat general del paper.
1) Longitud mitjana de la fibra
La longitud mitjana de les fibres és un dels indicadors importants de la qualitat de la polpa. Les fibres més llargues formen cadenes de xarxa més llargues a la polpa, la qual cosa ajuda a millorar la força d'unió i les propietats de tracció del paper. Quan augmenta la longitud mitjana de les fibres, augmenta el nombre de punts entrellaçats entre les fibres, permetent que el paper dispersi millor l'estrès quan està sotmès a forces externes, millorant així la resistència i la tenacitat del paper. Per tant, l'ús de fibres de longitud mitjana més llarga, com la polpa de coníferes d'avet o la polpa de cotó i lli, pot produir una major resistència, una millor duresa del paper, aquests papers són més adequats per utilitzar-los en la necessitat de propietats físiques més altes de l'ocasió, com ara materials d'embalatge, paper d'impressió, etc.
2) La relació entre el gruix de la paret cel·lular de la fibra i el diàmetre de la cavitat cel·lular (proporció paret a cavitat)
La relació paret-cavitat és un altre factor important que afecta les propietats de la pasta. Una relació paret a cavitat més baixa significa que la paret cel·lular de la fibra és relativament prima i la cavitat cel·lular és més gran, de manera que les fibres en el procés de fabricació de pasta i paper són més fàcils d'absorbir i suavitzar l'aigua, afavorint el refinament de les fibres, la dispersió. i entrellaçant-se. Al mateix temps, les fibres de parets primes proporcionen una millor flexibilitat i plegabilitat a l'hora de formar paper, fent que el paper sigui més adequat per a processos complexos de processament i conformació. En canvi, les fibres amb proporcions elevades de paret a cavitat poden conduir a un paper excessivament dur i trencadís, cosa que no afavoreix el processament i l'ús posteriors.
3) Contingut d'heteròcits no fibrosos i feixos de fibres
Les cèl·lules no fibroses i els feixos de fibres de la pasta són factors negatius que afecten la qualitat del paper. Aquestes impureses no només reduiran la puresa i la uniformitat de la polpa, sinó també en el procés de fabricació del paper per formar nusos i defectes, afectant la suavitat i la resistència del paper. Els heteròcits no fibrosos poden originar-se a partir de components no fibrosos com l'escorça, la resina i les gomes de la matèria primera, mentre que els feixos de fibres són agregats de fibres formats com a conseqüència de la manca de dissociació suficient de la matèria primera durant el procés de preparació. Per tant, aquestes impureses s'han d'eliminar tant com sigui possible durant el procés de pasta per millorar la qualitat de la pasta i el rendiment del paper.
Hora de publicació: 28-set-2024
