A la indústria del paper, la morfologia de fibra és un dels factors clau que determinen les propietats de la polpa i la qualitat del paper final. La morfologia de fibra engloba la longitud mitjana de les fibres, la proporció de gruix de la paret cel·lular de fibra al diàmetre de la cèl·lula (coneguda com la relació paret-cavitat) i la quantitat d’heteròcits no fibrosos i feixos de fibra a la polpa. Aquests factors interaccionen entre ells i afecten conjuntament la força d’enllaç de la polpa, l’eficiència de la deshidratació, la còpia del rendiment, així com la força, la duresa i la qualitat general del paper.
1) Longitud mitjana de la fibra
La longitud mitjana de les fibres és un dels indicadors importants de la qualitat de la polpa. Les fibres més llargues formen cadenes de xarxa més llargues a la polpa, cosa que ajuda a millorar la força de l’enllaç i les propietats de la tracció del paper. Quan la longitud mitjana de les fibres augmenta, el nombre de punts entrellaçats entre les fibres augmenta, permetent al paper dispersar millor l’estrès quan es sotmet a forces externes, millorant així la força i la duresa del paper. Per tant, l’ús de fibres de longitud mitjana més llarga, com la polpa conífera o la polpa de cotó i la lli, pot produir una resistència més elevada, una millor duresa del paper, aquests papers són més adequats per utilitzar -los en la necessitat de propietats físiques més elevades de l’ocasió, com ara materials d’envasament, paper d’impressió, etc.
2) La relació entre el gruix de la paret cel·lular amb el diàmetre de la cavitat cel·lular (relació paret-cavitat)
La relació paret-cavitat és un altre factor important que afecta les propietats de la polpa. Una proporció menor de paret a cavitat significa que la paret cel·lular de la fibra és relativament fina i la cavitat cel·lular és més gran, de manera que les fibres del procés de pulping i paper de paper és més fàcil absorbir aigua i suavitzar, propici per al perfeccionament de les fibres, dispersió, dispersió i entrellaçat. Al mateix temps, les fibres de paret fina proporcionen una millor flexibilitat i flexibilitat quan es formen paper, fent que el paper sigui més adequat per a processos i formació de processos complexos. En canvi, les fibres amb relacions de paret-cavitat elevades poden conduir a un paper trencadís excessivament dur, que no és propici per al processament i l’ús posteriors.
3) Contingut d’heteròcits i feixos no fibrosos
Les cèl·lules no fibroses i els feixos de fibra a la polpa són factors negatius que afecten la qualitat del paper. Aquestes impureses no només reduiran la puresa i la uniformitat de la polpa, sinó també en el procés de paper de paper per formar nusos i defectes, afectant la suavitat i la força del paper. Els heteròcits no fibrosos poden originar-se a partir de components no fibrosos com l’escorça, la resina i les genives a la matèria primera, mentre que els feixos de fibra són agregats de fibra formats com a resultat de la fallada de la matèria primera de dissociar-se prou durant el procés de preparació. Per tant, aquestes impureses s’han d’eliminar el màxim possible durant el procés de polpa per millorar la qualitat de la polpa i el rendiment del paper.
Hora de la publicació: 28-2024 de setembre
