En la indústria paperera, la morfologia de la fibra és un dels factors clau que determinen les propietats de la polpa i la qualitat final del paper. La morfologia de la fibra engloba la longitud mitjana de les fibres, la relació entre el gruix de la paret cel·lular de la fibra i el diàmetre de la cel·la (anomenada relació paret-cavitat) i la quantitat d'heteròcits no fibrosos i feixos de fibres a la polpa. Aquests factors interactuen entre si i afecten conjuntament la resistència de l'enllaç de la polpa, l'eficiència de deshidratació, el rendiment de còpia, així com la resistència, la tenacitat i la qualitat general del paper.
1) Longitud mitjana de la fibra
La longitud mitjana de les fibres és un dels indicadors importants de la qualitat de la polpa. Les fibres més llargues formen cadenes de xarxa més llargues a la polpa, cosa que ajuda a millorar la resistència de l'enllaç i les propietats de tracció del paper. Quan la longitud mitjana de les fibres augmenta, el nombre de punts entrellaçats entre les fibres augmenta, cosa que permet que el paper dispersi millor l'estrès quan se sotmet a forces externes, millorant així la resistència i la tenacitat del paper. Per tant, l'ús de fibres de longitud mitjana més llargues, com ara la polpa de coníferes d'avet o la polpa de cotó i lli, pot produir una major resistència i una millor tenacitat del paper, aquests papers són més adequats per al seu ús en casos de necessitat de propietats físiques més elevades, com ara materials d'embalatge, paper d'impressió, etc.
2) La relació entre el gruix de la paret cel·lular de la fibra i el diàmetre de la cavitat cel·lular (relació paret-cavitat)
La relació paret-cavitat és un altre factor important que afecta les propietats de la pasta. Una relació paret-cavitat més baixa significa que la paret cel·lular de la fibra és relativament prima i la cavitat cel·lular és més gran, de manera que les fibres en el procés de fabricació de pasta i paper absorbeixen més aigua i s'estoven més fàcilment, cosa que afavoreix el refinament de les fibres, la dispersió i l'entrellaçament. Al mateix temps, les fibres de paret fina proporcionen una millor flexibilitat i plegabilitat en la formació de paper, cosa que fa que el paper sigui més adequat per a processos complexos de processament i conformació. En canvi, les fibres amb relacions paret-cavitat elevades poden donar lloc a un paper excessivament dur i fràgil, cosa que no afavoreix el processament i l'ús posteriors.
3) Contingut d'heteròcits no fibrosos i feixos de fibres
Les cèl·lules no fibroses i els feixos de fibres de la polpa són factors negatius que afecten la qualitat del paper. Aquestes impureses no només reduiran la puresa i la uniformitat de la polpa, sinó que també formaran nusos i defectes en el procés de fabricació del paper, cosa que afectarà la suavitat i la resistència del paper. Els heterocits no fibrosos poden originar-se a partir de components no fibrosos com l'escorça, la resina i les gomes de la matèria primera, mentre que els feixos de fibres són agregats de fibres formats com a resultat de la incapacitat de la matèria primera per dissociar-se prou durant el procés de preparació. Per tant, aquestes impureses s'han d'eliminar tant com sigui possible durant el procés de fabricació de polpa per millorar la qualitat de la polpa i el rendiment del paper.
Data de publicació: 28 de setembre de 2024
